ELS CUCS DE SEDA

Bombix mori és el terme científic del cuc de seda, un insecte originari del nord d’Àsia.

La cria d’aquesta espècie s’inicià a la Xina cap a l’any 2500aC per obtenir-ne el fil del seu capoll de seda, una fibra amb la que es teixeixen teles d’alta qualitat i extraordinària resistència.

Es van arribar a crear rutes d’intercanvi comercial entre Orient i Occident. La ruta de la seda començà al segle IIaC i va servir per transmetre coneixament i informació entre l’est i l’oest durant molt de temps. Molts productes transitaven en aquestes rutes i , la seda, un dels més preuats.

Existeixen diverses llegendes sobre el descobriment  de la seda i la més extesa ens explica que l’emperador Huang Ti, li va demanar a la seva dona l’emperadriu Xi Ling Shi que investigués que li passava al seu arbre de morera que li desapareixien les fulles misteriosament. Tot observant va descobir uns petits capolls. En va agafar un mentre prenia el te calent i sense voler se li escapà de les mans i va caure dins la tassa. Al treure’l va començar a desfilar-se i en va obtenir un fil molt llarg.

El secret de la fabricació de la seda no va ser desvetllat en els següents dos segles i existia una llei imperial que ordenava torturar fins a la mort aquell que ho fes saber.

A la mort de l’emperadriu, es van construir temples i altars al seu honor i es van batejar amb el nom de la “Daesa dels cucs de seda”.

Mapa de l’Antiga Ruta de la seda

A Occident van descobrir el secret al final de l’Edat mitjana a través de Constantinoble quan, segons una altre llegenda, l’emperador Justinià va enviar dos monjos a descobrir el secret. Encara que és possible que el secret s’hagués extès a la resta del món des de l’Índia,on ja es cultivava sobre l’any 300dC.

En el nostre temps, el cuc de seda s’ha convertit en l’únic insecte que hem cuidat com una mascota.

Avui dia no tant però, tant la nostra generació com la dels nostres pares, hem viscut a moltes cases l’experiència de tenir una caixa de sabates amb cucs i trepar les moreres per aconseguir el seu aliment.

I és que el cuc de seda té una metamorfosi completa. I és molt interessant i pedagògic poder viure tot el procés.

El seu desenvolupament consta de quatre fases ben diferenciades: ou, eruga o larva, crisàlide i imago o papallona.

Primera fase :ou

Els ous acabats de pondre tenen un aspecte tou i són de color groc. A poc a poc van prenent un color més torrat fins a enfosquir-se. Si queden grocs és que no estan fecundats i a la primavera següent no hi naixerà el cuc. És important mantenir la caixa dels ous en un lloc o no faci calor. També podeu retallar la caixa amb trocets i guardar-ho a la nevera. Ho explico perquè ben sovint neixen abans els cucs que no pas broten les moreres. Si no tenim aliment, es moriran. A la nevera, endarrerim el naixement  o l’adaptem a la sortida de la fulla. Quan veiem que ja els podrem alimentar traiem els ous i en 15 dies aproximadament tindrem els cucs.

Segona fase: eruga

Acabades de sortir de l’ou, les erugues són fosques i medeixen aprop de 2mm. El seu primer aliment és el bocí d’ou que han de menjar per poder sortir a l’exterior. Després ja les haurem d’alimentar amb la fulla tendra de morera. Tendra si, humida o mullada no. L’aigua és destructiva pels cucs.

Al llarg d’aquesta fase que dura unes sis setmanes faran vàries mudes així que si els veiem palplantats, amb el cap ben alt i immòbils sapiguem que millor no entorpir el procés. El cuc anirà renovant els seus òrgans, creixerà i canviarà de color. Neixen foscos i alguns seran blancs, d’altres grisos i alguns ratllats amb blanc i negre.

Al cap d’un mes aproximadament ja medeixen uns 7-8 cm. Cal no deixar-los sense aliment sinó creixeran més a poc a poc. Cal tenir en compte les formigues, són l’enemic principal. Podeu netejar la caixa tot sovint si veieu que s’acumulen molts excrements, ja que també poden portar infeccions que els facin morir.

Quan veieu que vol començar a fer el capoll, canvieu-lo de caixa. Veureu que busca una cantonada i comença a treure una mica de seda per fer-se un lloc i retirar-se per la nova etapa. És un moment molt interessant on veurem com curosament va treballant per fabricar el capoll de seda. És molt màgic!

Tercera fase: crisàlide

Aquí ja tenim el capoll i el cuc es converteix en una mena de mòmia, pupa o també li diem crisàlide. Es transformarà en papallona a poc a poc a dins del capoll.

Quarta fase: papallona

Al cap de dos o tres setmanes, per poder sortir, la papallona ha de fer un esforç important, doncs el fil és molt resistent. S’ajuda amb un líquid especial que li permet desenganxar-se del capoll. És un altre moment màgic. Veurem tot seguit com les papallones s’aparellen ràpidament. Neixen, s’aparellen, deixen els ous i es moren. Aquesta és la seva funció. I aquesta fase dura una setmana aproximadament. Recordeu guardar els ous fins a la propera primavera i poder reviure el procés.

Voleu veure què fem amb els capolls de seda?

Alguns els fem arribar a filadores que artesanalment els filen, els teixeixen i els hi donen una nova vida.

D’altres els aprofitem per crear….

Joies Mila Kuzmenko

I si voleu cucs de seda ens podeu escriure al correu artenseda@annaalbert.com o contactar al tel. 619719894

Video La màgia dels cucs de seda