El passat 28 d’octubre vaig tenir l’afortunada oportunitat de participar del maridatge d’Art i Vi que es va cel.lebrar a Premià de Dalt. Vuit artistes i quatre cellers de la DO Alella, amenitzats per la poesia de Montse Assens i el pianista Ferran Planell, van exposar les seves obres inspirades amb un vi.
Primerament el Celler presentava el vi i, tot seguit, l’artista parlava de la seva obra. A continuació es llegia un poema inspirat en el quadre i el vi. Art, vi, música i poesia, un goig pels sentits.
A l’acabar l’acte, personalitats, artistes i tots els assistents, vam tenir l’honor de degustar els vins.
Els Cellers participants van ser el Celler Bouquet d’Alella, el Celler Talcomraja d’Arenys de Munt, el Celler Can Roda de Santa Maria de Martorelles i el Celler Alta Alella de Tiana.
Els artistes van participar amb el següent ordre: Josep Baqués,Marga Cruz, Elisenda Sala, Joan Pasqual, Anna Albert, Camila Monasterio, Paulí Josa i Madola. Pots saber més de cadascún clicant sobre el seu nom, igual que amb la Montse Assens.
DEL VI LAIETÀ A LA FIL·LOXERA
El vi, nèctar dels déus, posseïa un atractiu per a les societats antigues, ja que constituïa un bé de prestigi. Formava part d’un cerimonial d’hospitalitat que fomentava les relacions socials pel fet de compartir els aliments i la beguda durant un àpat que podia tenir un significat ritual.
En aquest sentit es pot afirmar que la vinya constituïa un element de civilització, ja que els bàrbars no acostumaven a beure vi. La possessió de vinyes implicava riquesa i poder dins de la societat i amb el pas del temps, el consum dels vins més selectes va començar a ser considerat com un signe de luxe i refinament que permetia a l’amfitrió d’un banquet, homenatjar els seus convidats més il·lustres.
La tradició vitivinícola del territori d’enoturisme DO Alella arrenca del vi laietà, conegut des d’època ibèrica, ara fa més de 2.400 anys aproximadament, limitada en principi a una mera producció domèstica. L’assentament romà a principis del segle II abans de C. va suposar una autèntica colonització de terres destinades al conreu de la vinya, l’elaboració del vi, el comerç i les exportacions a zones llunyanes de l’Imperi Romà, bàsicament a les zones frontereres per a la consumició de les legions acantonades en el limes de la Germània.
Magnífics exemples d’aquesta cultura del vi laietà els coneixem gràcies a la cella vinària del Veral de Vallmora, a Teià, enguany Parc Arqueològic. La vil·la romana del Pont del Treball, al barri de la Sagrera de la ciutat de Barcelona, la qual va palesar l’existència de sis premses que treballaven alhora, o, per últim, la petita cella vinària descoberta a Santa Anna – Can Nolla, a Premià de Dalt.
Altre moment decisiu en la producció del vi a aquestes contrades va tenir lloc en els segles XVII, XVIII i bona part del XIX. En efecte, el conreu de la vinya es va fer extensiu en perjudici dels cereals i s’hi va destinar tota la superfície de la terra, amb la formació del característic paisatge de bancals que ocuparà tota la serralada Litoral fins als punts més alts. Es tractava de respondre a les demandes de les noves colònies americanes.
L’arribada de les plagues procedents d’Amèrica, com la fil·loxera i l’oïdium, va acabar amb la producció vitivinícola de França cosa que va propiciar la demanda massiva de vins catalans, reflectint-se en una nova expansió del cultiu de la vinya.
A part de les feixes de vinyes, constatem també un nou patrimoni cultural relacionat amb la producció de vi: les característiques cabanyes de vinya amb sostre de volta i la construcció de cellers en les cases on l’espai ho permetia. Com va ser, per exemple, l’ampliació de Can Riera (Premià de Dalt) que va afegir un cos a la façana nord.
Així i tot, la fil·loxera i l’oïdium van arribar a afectar les vinyes del Maresme.
Avui tota aquesta tradició vinícola es manté viva i els cellers i les poblacions que conformen el Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella, treballen plegades per la promoció econòmica i especialment turística del territori i per consolidar-lo com a destinació enoturístic de qualitat.
